Un condemnat a mort en fora de camp

S'ha debatut àmpliament sobre el recurs narratiu del fora de camp i les seves conseqüències en el cinema. M'agradaria mostrar un breu estudi sobre un dels fora de camps més cel·lebres de la història cinematogràfica. Es tracta de la mort del soldat alemany de Un condemnat a mort s'ha escapat del francès Robert Bresson. Podreu trobar una sinopsi d'aquesta escena al final del següent tràiler del film.

El fragment de la mort del soldat nazi per part del tinent Fontaine de “Un condamné à mort s'est échappé” ( Robert Bresson, 1956) no només és fonamental pel desenvolupament de l'argument en el film, és l'última prova que ha de superar abans d'arribar al mur de la presó i completar la seva evasió. També ens mostra una autèntica lliçó de com crear tensió en l'espectador.

La tensió d'aquest fragment es basa en la creació d'expectatives per part de l'espectador que conduirien a una percepció anticipatòria d'allò que podria ocòrrer. Els patrons visuals en la imatge es mantenen fidels a l'estètica i posada en escena del film, on impera l'austeritat i les formes senzilles. Els patrons estructurals ens donen informació sobre els personatges estereotípics: el presoner, el company de cel·la i el soldat que intenta frustrar l'objectiu del protagonista. També ens ajuda a conèixer les possibles situacions que es podrien desencadenar en l'evasió. No obstant, són els esquemes processals els principals responsables de la creació d'expectatives en l'escena. L'observació per part de Fontaine de la rutina del soldat abans d'atacar-lo crea un esquema processal composicional de la dimensió cultural, en estar basat en la informació del relat. Aquest ens permet saber com és la seva mort encara que Bresson no ens ho mostri, ja que hem vist com Fontaine ho planejava.

Tal com he esmentat l'expectativa principal de suspens és si Fontaine pot matar el soldat que s'interposa entre ell i el mur. Això mateix és expressat per ell a l'espectador en una manifestació d'estat d'expectativa en que coneixem les intencions i dubtes sobre les seves possibilitats d'èxit. El grau d'intimitat que Bresson aconsegueix establir entre Fontaine i l'espectador crea una subjetificació en el segon. Ens posem a dins la pell del personatge i sentim les seves inquietuds davant la situació a que s'ha d'enfrontar (aquesta sensació s'emfatitza amb la possibilitat de poder escoltar els seus pensaments en veu in off). Concretament, el fora de camp de la mort del soldat es tracta d'una pressupossició d'existents. Aquest és el detonant de l'imaginació de l'espectador que pressupossa el que esta passant. El passeig imaginatiu s'allarga fins al moment en que Fontaine reapareix a l'escena victoriós. No obstant, quan això passa es desenvolupa una altra pressuposició factual que confirma la defunció del soldat. D'aquesta manera, Bresson, malgrat no mostrar obertament l'atac, és complaent amb les expectatives de l'espectador. Evidentment, la macroexpectativa del film és si els dos presos podran escapar de la presó.

Amb tot plegat, Bresson crea una escena amb una gran dosi de suspens i interacció amb l'espectador, fins al punt que Fontaine mira a càmara abans d'assaltar el soldat. I ho fa d'una manera fidel al seu estil cinematogràfic, auster i centrat en les emocions humanes.